En aquesta pàgina estudiarem la història de
Catalunya durant els segles XVI i XVII. Hi ha explicació i enllaços a
vídeos i articles relacionats. També incloc RECURSOS D'AMPLIACIÓ i
RECURSOS DE REFORÇ ( I ) i ( II )
INTRODUCCIÓ
El
matrimoni de Ferran d’Aragó amb Isabel de Castella va ser l’origen de la monarquia hispànica.
Carles I
va ser proclamat rei de Castella i de la Corona d’Aragó el 1517.
Des de
llavors Catalunya va quedar vinculada al conjunt de territoris governats per la dinastia dels
Habsburg.
Durant tota
l’Edat Moderna (segles XVI-XVII) Catalunya va
mantenir les institucions, les lleis, l’administració pública, la moneda i la llengua.
En aquesta pàgina estudiarem la història de Catalunya durant els segles XVI i XVII. Hi ha explicació i enllaços a vídeos i articles relacionats. També incloc RECURSOS D'AMPLIACIÓ i RECURSOS DE REFORÇ.
LA MONARQUIA HISPÀNICA
L’herència que va
rebre Carles I el va convertir en el primer
monarca que ostentava alhora els títols de rei de Castella i de la Corona d’Aragó.
En la monarquia
dels Reis Catòlics tots dos territoris van
conservar les lleis i les institucions pròpies.
La nova monarquia
hispànica estava liderada per Castella, on
hi havia el rei i la cort, i des d’on es governaven tots els territoris que tenien sota el seu domini.
 |
| Les institucions reials a Catalunya |
Catalunya va esdevenir un territori perifèric del gran imperi governat des de Castella.
A més de les
institucions creades per la monarquia hispànica, Catalunya va continuar mantenint les seves
institucions tradicionals.
Les Corts.
La Diputació del General o Generalitat.
Els consells.
LA POBLACIÓ CATALANA
A l’Edat Moderna
Catalunya era un país poc poblat: la densitat
de població era baixa i als nuclis urbans hi havia pocs habitants.
Al llarg dels
segles XVI i XVII la població catalana no va aconseguir de
superar mai el sostre dels 500000 habitants.
Durant el segle
XVI la població catalana va créixer
lleugerament. Un factor important d’aquest creixement va ser l’arribada d’immigrants procedents del sud de
França.
Al segle XVII,
època de crisi demogràfica a tot Europa, a
Catalunya va tornar a disminuir la població.
Una sèrie
d’epidèmies van assolar el país a partir del 1629 i posaren fi al període de creixement anterior.
 |
| Les vegueries catalanes del segle XVII |
L’EXPULSIÓ DELS MORISCOS
L’any 1609 el rei
Felip III va decretar l’expulsió dels moriscos
de tot el territori de la monarquia.
Aquesta mesura
obeïa a motivacions de tipus religiós i social,
entre d’altres.
A Catalunya
l’expulsió va afectar unes 5000 persones, l’1 % de la població.
La majoria es localitzava a les comarques de l’Ebre i del Baix Segre i es dedicava principalment a
l’agricultura
LA DAVALLADA ECONÒMICA
Als segles XVI i
XVII es va produir una davallada de l’economia
catalana.
La davallada del
comerç mediterrani en favor de les rutes
atlàntiques cap a Amèrica va afectar directament les activitats comercials dels catalans. Les exportacions
se’n van ressentir.
L’agricultura va
esdevenir l’activitat econòmica principal. El
conreu més extens al llarg del segle van ser els cereals, fonamentalment blat, ordi i sègol.
A les ciutats l’artesania continuava en mans dels gremis.
EL REDREÇAMENT DE L’ECONOMIA
CATALANA
A finals del
segle XVII el panorama va canviar i l’economia
catalana va iniciar un període de recuperació que va posar les bases de les transformacions del segle XVIII
i de la industrialització posterior.
Algunes comarques
del litoral van començar a especialitzar-se en
la vinya.
Algunes famílies
pageses van començar a combinar les feines
agrícoles amb
l’elaboració de teixits.
El comerç va tenir una certa recuperació i alguns productes van començar a ser exportats cap als mercats del
Mediterrani i de l’Atlàntic.
ELS DIVERSOS GRUPS SOCIALS
La noblesa i el
clero. La noblesa continuà sent el grup social
predominant. L’Església va patir un cert procés de castellanització.
La burgesia. Va
perdre una bona part de la força que tenia a la
Catalunya medieval. Als mercaders se’ls van reduir els ingressos i els gremis van créixer en nombre.
La pagesia. Una immensa part de la població vivia al camp. La fi del conflicte remença i la Sentència Arbitral
de Guadalupe beneficiaren un sector dels
remences, els pagesos grassos.
PIRATES I CORSARIS
Durant els segles
XVI i XVII els atacs de pirates i corsaris
provinents del Magrib i de l’Imperi Otomà van ser força freqüents a la costa catalana.
Moltes ciutats
costaneres van ser saquejades i el comerç
mediterrani es va trobar amb noves dificultats.
Per defensar-se
de la pirateria, al llarg de la costa del Principat s’hi van aixecar torres de defensa i a les
ciutats costaneres s’hi van construir
muralles amb torres de guaita.
També es van
organitzar expedicions corsàries de defensa i la
Generalitat va disposar de galeres pròpies per vigilar la costa.
LA GUERRA DELS SEGADORS
CAUSES
La revolta catalana del 1640 va tenir un doble component social i polític.
Va ser una
revolta pagesa contra els senyors i les autoritats com a protesta per la situació de misèria en què es
trobaven, a causa de les fortes
càrregues fiscals que suportaven.
També va ser una
revolta de les classes altes catalanes (noblesa i burgesia)
contra els intents del comte duc d’Olivares d’uniformar la monarquia segons les lleis i les institucions
de Castella.
El conflicte esclatà l’any 1626, en què les Corts catalanes van rebutjar la proposta del rei d’aportar 16.000
homes al projecte de La Unión de Armas
d’Olivares.
LA REVOLTA DELS SEGADORS
El problema amb
els soldats que havien d’allotjar-se a Catalunya es va aguditzar cap a l’any 1640 com a
conseqüència de la fam i la guerra de la
població catalana.
La revolta pagesa
es va iniciar quan els pagesos es van negar a
allotjar els soldats.
El moment
culminant d’aquesta revolta es va produir el 7 de juny amb els esdeveniments del Corpus de Sang, en
què un grup de segadors es va enfrontar
a les autoritats i hi hagué morts.
La revolta dels segadors va ser una protesta dels grups més pobres de la societat contra els senyors i
contra les autoritats polítiques que els
obligaven a fer-se càrrec de les despeses de la
guerra.
L’ENFRONTAMENT AMB LA MONARQUIA (1640-1652)
Les classes altes i aristocràtiques i els governants del Principat es van atemorir davant la revolta pagesa i la van
voler capitalitzar en profit propi.
Aleshores la revolta assolí el caràcter més polític.
Pau Claris,
president de la Generalitat, va establir contactes amb França i va proposar la integració de
Catalunya a la Corona francesa per
deslliurar-se del domini castellà.
Aleshores va
començar una guerra que va durar tretze anys i que va enfrontar
catalans i francesos amb la monarquia hispànica.
La guerra a Catalunya es va acabar el 1652, any en què la ciutat de Barcelona va capitular (es va rendir) davant les tropes
del rei Felip IV.
 |
| Catalunya i el Tractat dels Pirineus |
IVAN SOC EL HASSEB
ResponderEliminar