El segle XVII va ser un segle de crisi:
política, religiosa, econòmica i social. Durant un llarg període Europa va
estar en guerres. Les guerres van afeblir Espanya, i França es va convertir en
el país més fort de tota Europa. Tot i aquests problemes, va ser l’Edat d’Or de
la ciència i de la literatura, sobretot a Espanya.
En aquest tema estudiarem la guerra dels 30
anys; la guerra civil anglesa; la transformació de França en la potència més
important d’Europa i el retrocès polític i econòmic d’Espanya. Pel que respecta
a la cultura, en el segle XVII comença la ciència moderna i l’Edat d’Or de la
literatura espanyola i en art es desenvolupa el Barroc.
LA GUERRA DELS 30 ANYS
A començament del segle XVII, protestants i
catòlics vivien junts en nombroses parts d’Europa. A l’Imperi Germànic, els
Habsburg en Àustria eren catòlics, però alguns prínceps germànics eren
protestants. En 1618, l’emperador de l’Imperi Germànic va manar a dos homes a
governar Bohèmia, (regió que coincideix en gran part amb la República Txeca
actual, amb la capital a Praga), on la majora de la població era protestant.
Com que la gent temia que els fessin convertir
al catolicisme van llençar els homes de l’emperador per una finestra del
castell però aquests van caure en un munt de fems de cavall i es van salvar.
Aquest va ser l’origen de la guerra dels 30 anys, entre protestants i catòlics.
La guerra es va desenvolupar sobretot en el
que actualment és Alemanya, però nombrosos països d’Europa van estar lluitant
en ella.
Tot i que els francesos eren catòlics, es van
posar del bàndol dels protestant perquè eren els grans enemics dels Habsburg d’’Àustria.
Les Províncies Unides, (Holanda) i Portugal es
van independitzar d’Espanya.
La guerra va
comportar malalties i fam, sobretot a Alemanya i a Itàlia. Gairebé la quarta
part de la població d’Alemanya va morir. En acabar la guerra, catòlics i
protestants van decidir respectar les creences de cadascú.
LA FRANÇA DEL 1600
En el segle XVII Espanya va perdre el seu
poder de mica en mica, mentres que França es feia cada vegada més forta. Com
Espanya, Anglaterra va entrar en crisi, però van ser capaços de recuperar-se. A
final de segle, França s’havia convertit en una monarquia absoluta, am un rei
fort i Anglaterra es va convertir en una monarquia parlamentària, on el
parlament era més fort, però això va causar guerres per aconseguir-ho.
Durant 72 anys (1643-1715), França va ser
governada per Lluís XIV, conegut com el “Rei Sol”, a causa de l’esplendor de la
seva cort. Va ser qui va manar construir el famós palau de Versailles.
Va incrementar el poder del rei: Lluís va dir
que Déu l’havia escollit a ell per reduir el poder a nobles i a l’Esglèsia.
Va fer guerres i contra França, Anglaterra i l’Imperi
Germànic, guanyant-les i ampliant el territori francès. Pel que fa a la
religió, va obligar els protestants a convertir-se al catolicisme o a abandonar
el país.
França va crear colònies a Amèrica, Àfrica i
Àsia.
 |
| Esquema de les funcions del sistema polític de l'absolutisme francès |
 |
| Lluís XIV. Hi ha dues hipòtesis de per què es deia "Rei Sol". O bé perquè es considerava el representant de Déu a la Terra o perquè de jove va prendre part en una representació teatral on representava el Sol com a divinitat. |
Evolució del Palau de Versailles, des dels seus modestos orígens al gran
palau manat construir pel rei Lluís XIV
L’ANGLATERRA DEL 1600
A Anglaterra governava Carles I, els
conflictes polítics (el rei volia el govern absolut i governar sense
parlament) i religiosos (es deia que el rei en el fons era catòlic i no
protestant) van provocar una guerra civil.
La guerra
civil va començar en 1642 quan el rei va intentar
arrestar a 6 membres del parlament per traició, provocant un gran conflicte que
va acabar quan Oliver Cromwell, membre del parlament, cap de la revolta contra
el rei, va portar al parlament a la victòria i el rei Carles I va ser
decapitat.
A continuació, Cromwell es va fer dictador, (a aquest periode se’l coneix com el de la dictadura de Cromwell i va tancar el
parlament. Era una persona molt religiosa, per exemple, va tancar teatres, les
dones tenien prohibit maquillar-se i els nens eren castigats físicament si
jugaven a futbol els diumenges.
Quan Cromwell
va morir els reis van voler governar com a monarques absoluts però el parlament
no ho va acceptar, havent d’abdicar (quan un rei renuncia a governar).
Aleshores la neta del decapitat rei Carles I va ser nomenada reina, compartint
el seu poder amb el parlament.
 |
| Oliver Cromwell (1599-1658) |
 |
| El parlament de Londres. Es pot observar la Torre del Rellotge, coneguda com a Big Ben, el nom que rebia la campana que marca les hores |
 |
| Esquema amb les funcions del parlament i del rei en el sistema polític de la monarquia parlamentària britànica |
 |
| La ciutat de Londres en 1600, amb una població de 75.000 habitants era una de les més grans del món, poques ciutats la superaven, com Sevilla, que comptava amb més de 100.000 habitants |
LA LENTA DECADÈNCIA ESPANYOLA
Durant aquest
segle van governar tres reis molt febles físicament i intel·lectualment,
Felip III, Felip IV i Carles II. En realitat, ells es van dedicar a gaudir d’una
vida luxosa mentre que els que governaven eren els validos, unes persones
que governaven per ells, per això el rei no estava per qüestions de govern.
Felip IV va ser el més impopular de tots tres,
ja que durant el seu regnat va pujar els impostos, va crear la Unión de Armas i regnes com el de Portugal,
Catalunya, Andalusia o Aragó es van revoltar. Però només Portugal i Catalunya
van aconseguir independitzar-se.
POBLACIÓ I AGRICULTURA
La població espanyola va disminuir a causa de
la manca de menjar, provocada per les males collites, provocant que la població
fos més vulnerable a les malalties. A més molts van emigrar a Amèrica i els
moriscos, uns 300.000 en total, van ser expulsats del territoris del rei d’Espanya.
Aquests factors, juntament amb la població
jove que havia de lluitar en nombroses guerres, va provocar que hagués menys
gent dedicada a l’agricultura.
Al llarg del segle XVII, Espanya va rebre
grans quantitats d’or i de plata des d’Amèrica. Això sembla positiu, però
realment el que va produir va ser augmentar el preu dels productes i que la
població comprés productes fora de les nostres fronteres perquè eren més
barats.
Els mercaders i els artesans havien de pagar
forts impostos que van provocar que alguns s’haguessin de declarar en
bancarrota (quan un empresari o un estat no pot pagar els seus deutes deixant
els seus deutors sense cobrar).
 |
| Vista de Saragossa en 1647.La riuda d'aquell any va enfonsar l'arcada central del pont de pedra de la ciutat. Al fons s'observa la ciutat sense la silueta de la basílica de El Pilar, que es va començar a construir al segle XVII |
LA SOCIETAT
Durant aquesta època els privilegiats van
enriquir-se i guanyar poder perquè
rebien més or i plata des d’Amèrica, podien comprar terres de conreu i
llogar-les més cares. A més, els reis, per aconseguir prèstecs dels seus
nobles, els acostumaven a atorgar més riqueses i privilegis.
A la gent va començar a pensar que no li
agradava treballar, per això els burguesos amb molts diners, en lloc d’invertir-los
en ampliar els seus negocis van intentar convertir-se en nobles comprant títols
nobiliaris.
El nivell de violència va augmentar perquè
havia molta gent necessitada que necessitava robar per poder sobreviure.
La societat es dividia en classes socials
anomenades estaments ben diferenciats:
PRIVILEGIATS: NOBLESA i CLERGAT: no treballaven (vivien de
rendes) i no pagaven impostos. Eren un grup reduït però amb molta influència.
NO
PRIVILEGIATS: eran la resta de la societat i pagaven
impostos. Dins d’aquest estament hi havia nombroses diferències; els més
importants eren els BURGUESOS que
invertien els seus diners en terres per accedir a la noblesa mitjançant
matrimonis o comprant títols; els hi seguien els PETITS COMERCIANTS i ARTESANS que són els que més van patir la
crisi, quedant sense feina i vivint en pèssimes condicions.
 |
| El carrer d'Alcalá a la ciutat de Madrid. Al llarg del segle XVII era el carrer més ample de la ciutat. En el segle XVIII va ser substituït pel passeig de la Castellana |
LA REVOLUCIÓ CIENTÍFICA
Al llarg de l’Edat Mitjana, la ciència no va
avançar gaire. La gent continuava creient en les teoríes dels grecs i dels
romans, però arran el descobriment d’Amèrica on es van trobar animals i plantes
desconeguts, la gent va pensar que hi havia més coses que no s’havien
descobert. Va començar així una època de descobriments i experiments científics
que rep el nom de Revolució Científica.
No hay comentarios:
Publicar un comentario