Eix cronològic de l'Edat Moderna
LA RECUPERACIÓ DE LA POBLACIÓ I LES CRISIS PERIÒDIQUES
Durant el segle XIV Europa va perdre molta població a causa de la pesta negra i altres malalties contagioses, les males collites i les guerres. Durant el segle XV la població es va anant recuperant i en 1500 Europa ja comptava gairebé amb la mateixa població que en 1348, quan va esclatar la pesta negra.
A partir de 1575 la població va patir una davallada a causa de les males collites, la pesta negra i els conflictes armats, i durarà fins el segle XVIII.
L'INCREMENT DE L'ACTIVITAT ECONÒMICA
Durant els segles XV i XVI l'economia europea va augmentar, la gent anava a viure a les ciutats, necessitant productes artesans i agrícoles, millorant les condicions de vida de la població en general. A més, el món es va ampliar gràcies a l'incorporació de noves terres americanes, africanes i asiàtiques a l'economia europea.
Va haver una millora del sistema bancari i es van crear grans ports comercials com els de Venècia, Lisboa, Anvers, Sevilla, Londres i les ciutats hanseàtiques (conjunt de ciutats del mar del nord, independents i que tenien acords comercials entre elles).
1. Població i economia a la península ibèrica
LES TRANSFORMACIONS SOCIALS
La noblesa i el clergat van continuant sent les classes privilegiades, però la burgesia formada per famílies de comerciants i banquers van assolir cada vegada més importància.
Els camperols, que formaven la major part de la població, exceptuant alguns camperols rics, van continuar tenint unes condicions de vida molt dolentes.
 |
Piràmide social dels segles XVI i XVII |
LES MONARQUIES AUTORITÀRIES I ELS GRANS REGNES
Els monarques europeus van prendre unes mesures per convertir-se en grans senyors que controlaven els seus regnes i que no depenien de les classes privilegiades per prendre decisions:
- Van crear una burocràcia i una administració centralitzada que depenia directament d'ells.
- Van augmentar i enfortir els seus exèrcits, cada vegada més professionals, per no haver de dependre dels mercenaris.
- Van augmentar els impostos per aconseguir conquerir nous territoris amb els que augmentar els seus regnes. Tot i així, en alguns casos necessitaven dels parlaments per aprovar nous impostos o augmentar els que ja existien.
Els grans regnes van ser Espanya, que després de l'enllaç matrimonial dels reis catòlics es van unificar els regnes ibèrics excepte Portugal. França i Rússia van augmentar els seus territoris i el seu poder en aquests segles i Anglaterra es va enfortir després de que el rei debilités la noblesa mitjançant una guerra civil.
L'HUMANISME
La gent d'aquesta època es va interessar per la manera de viure i de pensar dels grecs i dels romans i van voler recrear la seva manera de viure. Fruit d'aquest interès aparegué aquest nou corrent de pensament. Les seves característiques eren:
- L'ésser humà es converteix en el centre de l'interès intel·lectual i científic, desplaçant Déu d'aquest interès, com succeïa a l'Edat Mitjana.
- Defensaven la veritat a través de la raó i de l'experiència.
-Tenien una gran curiositat per conèixer i entendre el que passava al seu voltant. Així per exemple un savi del renaixement era científic, escultor, artista, pintor, inventor...
Alguns d'aquests savis van ser Erasme de Rotterdam, Thomas More, Joan Lluís Vives, Leonardo da Vinci i Miguel Servet.
Aquestes idees es van difondre més ràpidament gràcies a l'ús de la impremta i de la feina de L'Acadèmia Platònica de Florència.
Gràcies a aquests humanistes, es van desenvolupar les ciències, així per exemple Nicolau Copèrnic va defensar que el Sol era al centre de l'univers i no pas la Terra, com s'havia assegurat fins aleshores. Aquesta teoria rep el nom d'Heliocèntrica.
Un altre exemple és el de l'aragonès Miguel Servet, que va descobrir la circulació de la sang i que li va costar la vida per part de la Inquisició, que el va cremar viu a causa del seu descobriment.
LA REFORMA I LA CONTRAREFORMA
Des de finals de l'Edat Mitjana, l'Església Catòlica havia incrementat el seu poder i les seves riqueses. El clergat s'havia acostumat a viure molt bé i a no complir,en molts casos, el que els seus vots els hi exigien. (Van haver papes, arquebisbes i bisbes que van tenir fills, i ho sabia tothom).
A més, per obtenir més diners, l'Església venia indulgències (si les compraves l'Església et perdonava els teus pecats).
Un monjo escandalitzat per tot això, va crear un moviment, anomenat Reforma, per tal d'aconseguir que l'Església tornés als ideals dels primers cristians i que les seves riqueses fossin destinades als més necessitats. Aquest va ser l'origen del protestantisme, l'anglicanisme i el calvinisme,que tantes guerres ocasionarien.
Per tal d'arribar a una reconciliació entre catòlics i protestants, es van reunir en un concili (reunió de membres de l'Església) a la ciutat italiana de Trento, del qual van sorgir unes resolucions:
- Van establir la validesa dels set sagraments, la primacia del papa, el culte a la Verge Maria i dels sants, la indissolubilitat del matrimoni i la salvació de l'ànima a través de les bones obres.
- Van crear normes per enfortir la moral dels clergues, van crear seminaris, ("escoles" per a ensenyar als futors capellans), van reformar ordes religiosos com els dels franciscans o agustins, o crear noves, com les companyia de Jesús.
- Van difondre la doctrina catòlica creant escoles o elaborant el catecisme per explicar religió als infants.
LES CONSEQÜÈNCIES DE LA REFORMA I LA CONTRAREFORMA
Es va dividir el cristianisme en dos grans bàndols, protestants i catòlics, provocant moltes guerres de religió i a Espanya, la Inquisició va ser especialment cruel amb tots aquells que no visquessin estrictament seguint les normes de l'Església Catòlica.
|
No hay comentarios:
Publicar un comentario